Festa de Sant Josep
Al poble de València
i sempre en Festa Major
arriba per tota arreu,
(i de la música al so)
un riu de gent dels barris,
tota desfeta en un plor,
fins a la Plaça la Verge,
per oferir-li les flors,
blanques, roges o rosetes,
que els ixen de dins del cor
i teixir-ne un gran mantell,
ple de gràcia y de color,
que s’acoste a dalt del cel,
perquè ho veja tothom.
Per això els altres pobles
que vénen darreu del món,
en vore tal grandària,
exclamen: “Déu n’hi do”.
El dia de Sant Josep,
al zenit de la foscor,
s’enlairen totes les falles,
fetes de pedra y cartó
i esclaten, amunt i avall,
plenes de llums i colors,
tots els defectes humans,
que crema en la nit el foc.
Esperem que al endemà
no en quede ja al noste cos,
l’ànima purificada,
ni de soca-rel, un brot.
Jose Díez fernández
(València 19-3-2005)