Festa de Sant Josep

Al poble de València

i sempre en Festa Major

arriba per tota arreu,

(i de la música al so)

un riu de gent dels barris,

tota desfeta en un plor,

fins a la Plaça la Verge,

per oferir-li les flors,

blanques, roges o rosetes,

que els ixen de dins del cor

i teixir-ne un gran mantell,

ple de gràcia y de color,

que s’acoste a dalt del cel,

perquè ho veja tothom.

 

Per això els altres pobles

que vénen darreu del món,

en vore tal grandària,

exclamen: “Déu n’hi do”.

 

El dia de Sant Josep,

al zenit de la foscor,

s’enlairen totes les falles,

fetes de pedra y cartó

i esclaten, amunt i avall,

plenes de llums i colors,

tots els defectes humans,

que crema en la nit el foc.

 

Esperem que al endemà

no en quede ja al noste cos,

l’ànima purificada,

ni de soca-rel, un brot.

 

Jose Díez fernández

(València 19-3-2005)